buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
7 Set 2013

El meu país no és tan petit (com alguns voldrien)

Author: El Renadiu | Filed under: articles

– Marc Duran –  @DuranMarc

És una heroica, justa i digna mostra de perseverança que un grup de sentmenatencs organitzi un acte de compromís amb els Països Catalans a les vigílies d’un esdeveniment —la Via Catalana— que promet ser multitudinari a gairebé totes les comarques per on passarà. És quelcom tristament habitual que els moviments perdin alguns elements de la seva naturalesa a mida que creixen i s’eixamplen. Si bé la independència ha guanyat milers de partidaris en els darrers anys, la concepció territorial de bona part dels catalans s’ha demostrat no ser la mateixa que la dels qui porten dècades de militància independentista a l’esquena. El lema «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó» va ser mínim comú múltiple de tot el moviment independentista nascut en la foscor dels darrers anys 60. Avui, la seva defensa política és gairebé plenament en mans de l’Esquerra Independentista, mentre la seva vivor cultural és patrimoni dels escriptors de la llengua catalana. L’adveniment del sobiranisme modern i el cop de timó del partit que ha gestionat durant prop de tres dècades l’autonomia catalana han distorsionat en certa manera el que era un principi insubornable de l’independentisme primigeni: l’alliberament complet de la nació catalana. El tipus de construcció nacional que el pujolisme va impulsar sota els seus sis mandats tenia com a subjecte polític les quatre províncies dibuixades per l’Espanya vuitcentista, mantenint amb els altres territoris del país un lligam semblant al que manté França amb les seves velles  colònies. El propi Jordi Pujol reconeixia fa poc que els seus governs sempre van preferir ser cauts en el tracte amb les illes Balears o amb el País Valencià; cauts per no desafiar el constitucionalisme espanyol i cauts per no arriscar un poder polític autonòmic ben arrelat a les quatre províncies catalanes. Malgrat el tomb que ha pres CiU en la seva posició respecte a la independència, la seva concepció territorial preval en organitzacions civils de la importància de l’ANC i condueix al seu terreny la de partits com ERC, que sense renunciar mai explícitament als Països Catalans, releguen a un futur inconcret l’alliberament dels altres territoris. La impaciència que regna entre cert independentisme de nova fornada condueix a desentendre’s deliberadament dels altres territoris on s’escriu, es parla i se saluda en català. Els difosos clixés sobre el valencianisme blaver o el balearisme gonella troben ara al Principat un cert reflex que, des del propi catalanisme, entén Menorca com una platja on passar les vacances, que considera València com una ciutat hostil o que veu l’Estat francès com un aliat dels catalans oblidant els segles d’assimilació lingüística al nord de l’Albera. La reconstrucció del país no es farà desembarcant sota cap estendard a Palma o a València, sinó teixint aliances, donant suport mutu i sent solidaris amb la vaga dels docents a les Illes, amb els qui combaten el feixisme a la capital del Túria o amb els qui ensenyen i defensen la llengua a les escoles de la Catalunya Nord. 

Tags: ,

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.