Llegida del manifest al Puig de la Creu.
Diuen que una mentida repetida insistentment moltes vegades acaba percebent-se com una veritat i com una veritat indubtable. I aquest és un fet que podem aplicar als Països Catalans. La reiteració de la seva negació i de la seva ocultació han convertit la nació catalana en inexistent, invisible i, fins i tot, en una mena de tabú. Els Països Catalans són la nostra nació, la nostra terra. Un país divers, plural, amb un gran potencial, i que volem lliure en un món de pobles lliures. Un país que, tot i haver estat escapçat i negat des del segle XVII, es mostra, 350 anys després, com una realitat tossuda, en què llengua, territori, cultura popular i economia, entre d’altres factors, no deixen de mostrar i actualitzar un fet nacional que la política s’obstina a negar i combatre. Som Països Catalans, perquè si no ho som nosaltres no ho serà ningú ni enlloc. L’existència i la supervivència del país passa per la gent que som i volem ser dels Països Catalans i el debat que hem de promoure és: com els volem, com els concretem, com els construïm i com els fem imprescindibles. Com digué Miquel Martí i Pol: “Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible”.
Visca la terra!
Sentmenat, 23 de juny de 2013.
Leave a Reply
You must be logged in to post a comment.